CÀNTIRS PEL RECORD

D'ençà que estudiava filologia a la Universitat i amb motiu d'unes classes interessantíssimes de dialectologia amb el Dr. Veny, que vaig començar a col·leccionar càntirs. Ens calia estudiar les diverses maneres d'anomenar aquest atuell en els diferents llocs de la Península Ibèrica. Enguany els meus estimats càntirs romanen encapsats en un traster fosc i sense cap finestra on fa pocs dies vaig baixar-hi amb la intenció de buscar una bossa plena de nines de les meves filles perquè la Naret, la meva néta, les conegués. Em vaig topar amb les capses dels càntirs i a l'atzar vaig obrir-ne una. En pocs segons ja no em trobo en el vell traster, els seus contorns s'esborren i sóc a Salamanca la terra daurada de pedres nobles i deveses inabastables. Torno a la riba del Tormes on vaig comprar aquell càntir tan bigarrat. Els meus cosins m'intenten explicar que ells també tenen una platja on es banyen talment com si fos el mar, a la vora d'aquell tranquil riu Tormes tributari pel costat esquerra del poètic riu Duero, company inseparable del poeta Antonio Machado. 

Els meus cosins i jo aliens a tota tradició literària, joves com som, massa joves, oblidem la història, la poesia i els tradicionals càntirs i juguem esvalotats en les aigües quietes d'un riu tranquil que travessa silenciós i sense pressa per pobles i ciutats d'antiguitats mil·lenàries.