La cosa més bella del món no és
tenir una vaixella molt cara per lluir-la els dies de festa sobre una taula de
fusta bona, molt ben parada, amb estovalles de luxe, on tots dinaran molt
educadament sense comunicar-se gaire, ni riure, ni parlar alt, perquè no fa fi,
sinó al contrari, tenir molts plats, d’aquells de cada dia, per rentar després
de cada àpat de festa, celebrat en una taula allargada amb uns taulons i uns
cavallets i afegint a les quatre cadires de sempre totes les que trobaran per
casa, fins hi tot el tamboret de la cuina. On tots hi seuran per dinar molt
junts, i riuran i potser cridaran o vessaran un got de vi, però això si, tots
molt junts gaudint del fet incontestable que s'estimen i que sempre que hi
són tots és quan el món és la cosa més bella.
Benvinguda, M. Eugènia,
ResponderEliminarEns fa molta il·lusió comptar amb una blogaire més. Que en gaudeixis!